dijous, 16 de juny del 2011

Sóc l'Anna, una petita part d'aquesta gran oportunitat.

Era una tarda quan en Joan ens va començar a engrascar amb la idea. Vam estar estona parlant-ne i jo pensava que seria una tarda com qualsevol altra, estant al bar amb coneguts i amics, parlant d'un projecte fantàstic, un projecte que podria haver estat qualsevol també. Però es veu que no...

Quan vaig marxar cap a casa, just després de quedar que ens diríem si hi participavem o no, no n'era gens conscient de la situació. Però la cosa era seria. I els dies següents em passava hora si i hora també pensant en: hi aniré, no hi aniré, hi he d'anar.., no! aquest projecte em queda gros!, No, Anna hi has d'anar, he d'aprofitar l'oportunitat!

I va arribar un dia que, no sé com, em vaig tirar de cap a la piscina.
Ara no sé si vaig fer bé o malament, perquè tinc estones que m'atabalo molt pensant que d'aquí mig mes estaré enmig d'una cultura tant diferent, just a l'altra punta del món. Però... què coi! Estic contenta també, i amb moltes ganes de saber què ens espera allà! Estic il·lusionada per fer aquest projecte, sobretot perquè estarem amb nens, i en tinc moltes ganes! A més, que té a veure amb el món de la Psicologia (per els que no em conegueu, estudio Psicologia), i crec que em servirà per agafar experiència i experiències. I a nivell personal, crec que una cosa així et fa veure les coses d'una altra manera, créixer.

Bé doncs, ja sabeu una mica més de mi i de com vam encetar aquesta aventura que, a partir d'ara, volem compartir-la amb vosaltres.

Així espero que ens aneu seguint i disfruteu de les nostres sensacions i vivències.
Molt bon viatge i...

una abraçada ben forta!


Anna