Ja hi tornem a ser. És el que deuen pensar moltes persones que em pregunten: Aquest any tornes a marxar allà? - No em queda res més que acotar al cap, acceptar-ho i somriure, per afirmar-los el que m'han interrogat.
Cal dir, que aquesta ocasió no ha estat una decisió tan personal, sinó que la demanda ho ha provocat, i he acceptat la responsabilitat del passat. Us ho explico:
En el projecte anterior, el 2009-2010, es va acordar que el projecte retornaria a l'Equip d'Agrupament, deixant de coexistir una comissió de treball que es dediqués únicament a aquest projecte, ja que la comissió entrava en un debat de reflexió de legalitzar-se en format de associació per tal de aconseguir major fons per estendre la nostra tasca en la comunitat de la Yagüita del Pastor, Santiago, a la República Dominciana.
L'Agrupament no va poder absorbir tot plegat, i no va apreixer ningú que es fés càrrec del projecte, així que es va decidir, després de consultar-ho amb la comissió de treball, que es donaria punt i final al projecte. Així que, calia pensar-ho i fer-ho.
És va creure que jo era la persona adequada, d'entrada perquè havia tingut contacte recent, durant els últims anys, i perquè jo sempre havia proposat un treball conjunt amb els scouts dominicans.
I aquí em teniu, en ple mes de Febrer, em van donar un vaixell que naufragava per aigües oceàniques, i l'havia de comandar a port. Necessitava una tripulació exigent i treballadora, així que vaig posar a cercar. No penseu que vaig busca molt o vaig insistir molt.
Una de les coses que tenia clar, jo i l'Agrupament, és que el projecte que acabem, l'havia d'acabar gent de Torelló. Així que varem buscar dins l'Agrupament, i va sortir la Irene. I fora d'ell, sempre amb el boca - orella, vaig acabar arribant a la Cristina, l'Anna i algunes altres persones.
Al vaixell sols hi havia lloc per 4, jo ocupava un trosset... i es van sumar, com molt bé han explicat elles mateixes, la Irene, la Cristina i l'Anna. Em sento molt feliç amb aquestes persones al meu costat, perquè són treballadores, perquè són vivencials i sobretot perquè són molt divertides.
Entre tots hem treballat i estem direccionant el vaixell, queden setmanes, dies per partir i aquí és on vosaltres podeu seguir-nos i trobar-nos.
Ja per acabar, us demano un favor personal, perquè sé de que parlo... però siusplau quan siguem fora, quan estiguem treballant cada dia amb els nens i les nenes, quan aquestes tres noies s'endinsin a l'aventura, siusplau, escriviu comentaris al blog, envieu-nos correus, escriu-nos en els nostres perfils de facebook, totes aquells missatges, paraules i coses que ens voldríeu dir, perquè el gest que tindreu serà part de les nostres forces i il·lusions per entregar-se cada dia sense mesura.
Benvinguts a La Escuelita 2010 - 2011!!!
1 comentari:
Primer de tot us felicito per la força de voluntat que teniu i que trobeu per acabar un projecte tan important.Ja només amb el què dieu, amb la vostra iniciativa plena d' energia fa que un es convenci que encara hi ha gent que val molt. Com be sap el Joan fa una mica de temps que segueixo el que s' ha començat a la R.D. i des d' aqui ho continuaré fent. Us encoratjo en el vostre viatje. Teresa
Publica un comentari a l'entrada