El viatge amb avió va ser d'allò més avorrit i distret, "ya tu sabes" aquests AIRBUS amb tele i seients reclinables... fan que les 8.03 hores de vol siguin bufar i fer ampolles, això sí, és com si haguéssim anat de festa i haguéssim arribat a casa a les 4 de la matinada i ens estiguessin esperant els pares a la porta de casa... enlloc de pares eren dotzenes de nens i nenes, de persones que ens volien rebre i donar-nos la benvinguda.
A l'aeroport ens van recollir en Dean i en Marc, i vam enfilar-nos a una GuaGua, per posar-nos dins de San Andreas Vice City... (Carreres de cotxes, adelentments suïcides, semàfors invisibles i una pluja que complicava la conducció). Sort que en Dean "sap conduir" i nosaltres dormíem amb un ull mig obert... Però la nostra arribada tindria una sorpresa més, resulta que el dilluns hi havia convocada una HUELGA GENERAL!!!!
Aquí les huelgas són patrulles de piquets que cremen "gomas" al mig dels carrers i carreteres, que tiren pedres a la gent que van a treballar... així que aquesta es tanca a casa i no surt per res. D'aquesta manera, ens vam passar el dilluns descansant i coneixent els veïns de la Yagüita (del hoyo).
Aquests darrers dies ens hem estat reunïnt amb les educadores del Centro comunitario, amb la gent d'Acción Callejera... Quines excel·lents persones!! Ara s'ha de veure com va tot, però estem súper entusiasmats amb començar el Campamento. ¡Va a ser chévere!
Fa una calor espantosa, el menjar és molt bo, els nens no ens deixen respirar i les famílies on anem a conviure ens tracten com filles (en Joan ja és dominicanu!!).
Però el que ens porta més de cap és el parlar castellà! En Joan es fa un bon tip de riure, entre el castellà catalanitzat de l'Anna, la Irene que parla català amb cantarella dominicana i la Cristina encara es salva, però tampoc us penseu...
Encara queden moltes coses per descobrir i per aprendre, però cada pas és un món nou per conèixer i com diu aquella cançó dominicana: "Asi es la vida de caprichosa, a veces negra, a veces color rosa, así es la vida que me quiere, me ama, me mata y me hace gozaaaaaaaaaaaaaaar".
PD: La Irene ha sigut la primera victima dels vòmits, però no patiu ja està bé i hem detectat el problema.
5 comentaris:
Que bé poder llegir una entrada des de l'altre punta de l'oceà.
Sembla que així us tenim una mica més a prop.
Disfruteu, viviu, rieu, somieu, i estimeu aquesta oportunitat que heu tingut perquè molta gent donaria qualsevol cosa per ser al vostre lloc.
Una forta abraçada,
i no patiu, que cuidem el poble.
Es un gust poder saber que us va tant i tant bé!!!! Com diu la Cris sembla que estigueu més aprop! Espero que la cosa segueixi millorant, disfrute-ho moltíssim i sobretot: CUIDEU-SE!!!
Molts petons per tots,
Carla.
Que be saber que heu arribat sencers i amb alegria! :)
Espero que el catala no sigui una barrera linguistica... i si a estones ho es, sempre quedara la mimica i el bon humor.
Una abrassada enorme a tots **
us seguim d'aprop
Ja era hora, que començàvem a patir!!! Ja veig que va de meravella i us esperaven amb els braços oberts! Bona feina!
Ara esperem que actualitzeu sempre que pugueu, que s'agraeix i sembla que així parlem una micona.
Una abraçada enorme!!!
Susagna.
Que bé ua entrada al blog! ja sé que costa, però quan escriviu fa que tornem a aquestes terres per uns moments! veure la presidente de fons a l'aeroport, les cases de l'hoyo i la familia sencera amb l'irene! quins records! només us falta un braçalet de color groc i posar-vos una mica més negres!!
disfruteu-ho molt i cuideu-vos!
Publica un comentari a l'entrada